Far
I sortirà a veure el far
cada matí…
només siguent enllà
tornarà la llum
i serà feliç,
viurà amb plaer
aquelles paraules,
escoltant~les llunyanes,
semblarà com
si pogués tocarles,
absorvint la llum
que s’aplega a l’alba…
I sortirà el sol
a la fi del dia,
per acostarse a la lluna
que s’aixeca adormida.
